Des de la seva creació, Internet ha evolucionat de manera impressionant. Fins fa poc era inimaginable pensar a tenir Internet en la televisió o en el cotxe, fets que, cada vegada més, són part del dia a dia de tots. En l'actualitat s'estima que existeixen 2.000 milions de persones connectades a la xarxa a tot el món i, donada la possibilitat de tenir accés des de diferents dispositius, comença a sorgir el que es coneix com la "Internet de les coses", terme proposat l'any 1999 per Kevin Ashton. La Internet de les coses fa referència al fet que tots els objectes que envolten a les persones poden estar connectats i ser capaces de recollir informació, processar-la i compartir-la per Internet.
Segons recerques recents, es prediu que per al 2020 la Internet de les coses generarà 300.000 milions de dòlars en ingressos i es comptarà amb fins a 200.000 milions de dispositius connectats. Per a aconseguir-ho, aquests dispositius necessiten sensors, xarxes, una infraestructura 'back end' i anàlisi de programari. Tot això permet el seu funcionament. Actualment existeixen diverses empreses grans interessades en la Internet de les coses, entre elles es troben IBM, Intel, Cisco, Google, Microsoft, etc.
Alguns exemples senzills són les sabatilles de córrer que emmagatzemen les distàncies recorregudes en cada sessió de running, els electrodomèstics que s'encenen abans d'arribar a casa, els coberts que indiquen si s'està menjant a una velocitat correcta o els vàters que realitzen anàlisis d'orina i donen un avís en cas que existeixi alguna anormalitat en els indicadors. També es podria aplicar a neveres que avisin de la falta de certs aliments per a poder realitzar de manera automàtica la compra setmanal o algun complement per a usar en el cos que doni informació dels signes vitals de qui el porti.
Com era d'esperar, la Internet de les coses comença a influir notablement en les empreses, tant públiques com privades. Si bé la revolució d'Internet acosta el món empresarial a nínxols de mercat més específics, la Internet de les coses permet una major individualització de l'oferta de productes i serveis. Amb aquestes noves possibilitats es té una primera conseqüència molt valuosa per a les empreses: la capacitat d'obtenir dades de la societat i dels individus que, d'una altra forma, no s'aconseguirien. Una nova manera de conèixer a les persones a les quals es dirigeixen i una forma molt efectiva de personalitzar l'oferta al màxim. Així, l'empresa pot canviar a mesura que es va obtenint informació procedent dels objectes; informació que haurà de ser filtrada i analitzada per a poder tenir un coneixement profund dels clients que ara estaran més connectats que mai.
El model de negoci es torna més col·laboratiu i obert i comença a tenir com a prioritat la innovació i la connectivitat. Les empreses hauran d'adaptar els seus productes i processos a aquest nou escenari, on els objectes revelen dades que, encara que sempre van ser aquí, mai abans s'havien mesurat. Un excel·lent exemple de l'ús de la Internet de les coses són les cadires intel·ligents, que, mitjançant un sensor sota el respatller i el seient, detecten la postura de l'usuari i envien les dades per a generar patrons que permetin a la persona saber si té una postura correcta. Aquesta informació serà d'utilitat per a l'empresa fabricadora de cadires, que coneixerà amb major detall l'ús dels seus productes per a millorar-los; i per a l'usuari, que podrà tenir una consciència major de la seva postura i la importància de cuidar-la a cada moment. En aquest cas, com en molts altres, gràcies a Internet es poden crear noves propostes de valor enriquides per als clients (per exemple, passar de tenir una cadira normal a un dispositiu que prevé problemes lumbars). Sorgeixen així productes híbrids, en dotar d'Internet a objectes tradicionals. Sorgeixen també nous fluxos econòmics, amb propostes diferents: podria donar-se el cas d'oferir monitoratge de salut com un servei de subscripció i el regal de la qual de benvinguda sigui la cadira intel·ligent.
Un dels sectors on més es pot desenvolupar la Internet de les coses és en l'optimització de consum de recursos; per exemple, en la gestió de l'aigua, el disseny d'edificis o el reciclatge. També s'aplica per a casos de consum col·laboratiu, com en les iniciatives de transport intel·ligent que ja s'estan posant en marxa en alguns països.
Els nous objectes amb Internet tenen la capacitat de canviar la manera de viure de totes les persones, en l'àmbit individual i també social. En el cas de les ciutats, es poden usar sensors per a conèixer el nivell de pol·lució i ajudar a conscienciar a les persones, etc. Existeixen molts casos en el món, on es comencen a posar en marxa iniciatives de 'smart cities' amb la finalitat de crear ciutats més conscients de si mateixes; a Espanya es té el cas de Smart Santander.
Sens dubte, la Internet de les coses presenta un nou camp d'acció per a les empreses.