L'àmbit dels sistemes d'emmagatzematge d'informació manejats per la informàtica està experimentant una transformació rellevant. Middleware, API i cloud computing representen ja utilitats que s'han implantat en determinats ordres de la vida.
El cloud computing és un sistema que ofereix serveis de computació a través d'Internet. No obstant això, el seu tret diferencial és que les aplicacions i dades s'allotgen en servidors externs. Aquesta informació s'emmagatzema de manera permanent en uns servidors d'Internet disponibles a aquests efectes i s'envia posteriorment a memòries cau temporals de l'usuari.
Aquesta externalització de l'emmagatzematge de la informació, superadora del concepte de servidor privat, es defineix per la seva remissió al concepte núvol d'Internet, és a dir, l'espai virtual que alberga els serveis que presten els diferents servidors.
Existeixen, per altra banda, diferents tipus de núvols, en virtut de les necessitats empresarials i el model de servei que s'ofereix. En funció del lloc d'instal·lació i l'univers de clients que poden utilitzar-les, es distingeixen tres tipus de núvols.
- En primer lloc, els núvols públics, els serveis es localitzen en servidors externs a client. Es manegen per terceres persones i no requereixen inversió en la instal·lació de maquinària local per als processaments.
- D'altra banda, en els núvols privats les plataformes solen situar-se en les instal·lacions de l'usuari. Aquesta circumstància suposa una major garantia de protecció de les dades que en els núvols públics. El client, per la seva banda, manté en aquest cas el control sobre les aplicacions i la integració de sistemes. En un altre ordre de coses, els núvols privats comporten unes despeses superiors en matèria d'inversió i manteniment.
- Finalment, els núvols híbrids combinen els dos anteriors models. En síntesi, permeten el domini d'algunes parts del núvol i impliquen la compartició d'altres. Faciliten la planificació econòmica a escala i compten amb la complexitat relativa a la distribució de les aplicacions.
Avantatges i desavantatges
Pel que fa als pros i contres de l'ús del núvol, s'ha d'establir una compensació en funció dels serveis requerits:
Entre els avantatges, cal assenyalar el preu, fixat en relació amb criteris d'escalabilitat, el que significa que els seus increments estan en proporció de les millores que es necessitin tant de potència com de capacitat. La independència del lloc de treball en el qual s'instal·la l'ordinador també constitueix un punt a favor, ja que les dades es troben allotjats en un servidor extern. D'aquesta manera, qualsevol dispositiu amb accés a Internet (també els mòbils) es pot convertir en una eventual oficina. L'estalvi en equipaments també s'ha de tenir en compte, ja que el proveïdor s'encarregarà de la infraestructura i les actualitzacions oportunes. Un últim benefici ressenyable consisteix en la major eficiència que garanteixen les empreses proveïdores davant els problemes associats a backups i caigudes.
No obstant això, hi ha una sèrie d'inconvenients que també formen part de sistema núvol. Primerament, genera una alta dependència del proveïdor, pel que fa a infraestructures i polítiques d'actualitzacions i backups. D'altra banda, es pot perdre el servei en cas que es talli l'accés a Internet. En aquest sentit, per solucionar aquesta disfunció, convindria posseir, a manera d'alternativa, altres dispositius amb connectivitat, com ara smartphones i USB.
Les possibles violacions de la privacitat de les dades també es compten entre els desavantatges d'un sistema en el qual múltiples servidors comparteixen espai, tot i que es tracta d'un perill de què tampoc estaven exempts, per exemple, hotmail i gmail.
Aquesta tecnologia ocasiona la inseguretat de no disposar de les dades des de les maquinàries a l'ús, però estalvia despeses en espai, temps i mitjans.
El middleware, com programari que assisteix a altres aplicacions a l'hora de la interacció entre si, constitueix un avanç en aquest sentit. La seva funció principal consisteix en simplificar als programadors la generació de connexions en els sistemes distribuïts. El seu valor es basa en la creació d'una API (interfície de programació d'aplicacions) que sintetitza la complexitat inherent a les xarxes de comunicacions i facilita el maneig de les aplicacions.
Hi ha diferents serveis de middleware en virtut de les funcions que es requereixin. Les biblioteques utilitzen aquesta tecnologia i els seus usuaris poden utilitzar un middleware integrat en el sistema operatiu.
Diferents models de middlewares i APIs (moltes d'elles de pagament per ús) s'estan emprant ja enámbitos públics i privats. Destaca el cas del programari Amadeus, una eina gràfica accessible per Internet i que ofereix un servei integrat amb sistema central per a enviaments de correus electrònics. La seva intuïtiva interfaç augmenta les prestacions del programari, el qual s'ha revelat com a útil per gestionar serveis que requereixin un recompte actualitzat de reserves.
En definitiva, el cloud computing representa una tecnologia que ja està a l'abast de les empreses i que, pels beneficis que ofereix, tendirà a implantar progressivament.